Democràcies i referèndums d'independència : el cas de Catalunya [Fitxer informàtic] / informe elaborat per: Ferran Requejo (dir.), Mireia Grau, Gerard Martín, Marc Sanjaume



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Institut d'Estudis de l'Autogovern, 2019
1 recurs en línia (48 p.) (IEA Informe, 1/2019) 
Referències bibliogràfiques.

La política catalana presenta diversos escenaris de futur. L'objectiu d'aquesta publicació és analitzar un d'aquests escenaris: el presidit per un referèndum sobre la independència. L'anàlisi inclou, d'una banda, un resum de les idees i els arguments principals que la teoria política actual proporciona en termes de legitimitat sobre processos d'independència en contextos democràtics plurinacionals. D'altra banda, es descriuen processos pràctics de referèndums d'independència que ofereix la política comparada. Finalment, a partir dels dos components anteriors, s'analitza el cas actual de Catalunya. (Editorial).

La contribució del Parlament al procés de consolidació i desenvolupament de l'autogovern de Catalunya i a la defensa de la seva identitat nacional / Carles Viver Pi-Sunyer, Mireia Grau Creus
Viver Pi-Sunyer, Carles


En: Revista d'estudis autonòmics i federals. Barcelona, núm. 18 (2013) , p. 88-125 : gràf.
Resums en català, castellà i anglès.

Amb l'objectiu de precisar la contribució del Parlament de Catalunya a la consolidació i desenvolupament de l'autogovern i a la defensa de la identitat nacional de Catalunya, aquest article analitza les resolucions, mocions i declaracions adoptades pel ple i per les comissions parlamentàries des del restabliment del Parlament l'any 1980 fins el gener de 2013 en relació a quatre qüestions fonamentals: l'ampliació i millora de la qualitat de les competències i l'establiment d'un sistema de finançament just per a Catalunya; la reivindicació del dret a l'autodeterminació o "dret a decidir"; la defensa del reconeixement de Catalunya com a nació i la del català com la seva llengua pròpia. Pel que fa a la primera qüestió, el treball constata l'antiguitat i permanència de la reivindicació i les seves diverses fases, des de les propostes de relectura, fins a la necessitat d'establir un nou marc constitucional, passant per les propostes de reforma estatutària i pacte fiscal. També en relació a la defensa del dret a l'autodeterminació s'observa la persistència de la seva reivindicació, en 11 resolucions que tenen el seu origen en les dels anys 1989 i 1991, i l'evolució del seu contingut des de les primeres que és limiten a proclamar l'existència d'aquest dret sense reclamar-ne el seu exercici fins a les darreres que declaren obert el procés adreçat a fer-lo efectiu. En tercer lloc s'analitzen els intents fallits d'assolir el reconeixement per part de l'Estat espanyol del caràcter nacional de Catalunya i de la plurinacionalitat de l'Estat. Finalment, es constata que el major nombre de resolucions del Parlament al llarg dels 33 anys analitzats fan referència a la defensa del català, entès com a llengua pròpia de Catalunya -fet finalment negat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de 2006- i element essencial de la identitat catalana. .